Foto: MIQUEL GONZÁLEZ
BARCELONA, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -
El pintor, escultor i teòric de l'art Antoni Tàpies (Barcelona 1923) ha estat un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX amb el seu estil propi, matèric per l'ús d'elements de deixalla, però molt espiritual perquè va transcendir el suport de l'obra per aprofundir en la imbricada condició humana.
La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons, entre els quals el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), la Picasso de la Unesco (1993), el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística del Japó.
Va exposar des dels anys 40, i va fundar en plena postguerra 'Dau al Set' al costat del poeta Joan Brossa i els pintors Joan Ponç i Modest Cuixart --entre d'altres--, com a grup artístic de ruptura, dadaista i surrealista, i se'n va desvincular el 1951.
Sempre ha estat sensible als esdeveniments polítics i socials del moment: a final dels 60 i principis dels 70 va intensificar la seva oposició a la dictadura franquista, i la seva obra va agafar tons de protesta contra el règim i enaltiment de la catalanitat, amb paraules i signes en llenços com 'L'esperit català' (1971), 'Pintura romànica amb barretina' (1971) i 'Sardana' (1971).
Va ser uns dels empresonats per assistir a una assemblea clandestina al monestir de Montserrat per protestar pel Procés de Burgos.
L'any 1948 Va conèixer Miró, un dels artistes que més admirava, i va fer la primera exposició individual dos anys després a les Galeries Laietanes de Barcelona, de la mà de Eugeni d'Ors, que l'havia convidat al VII Salón de los Once a Madrid.
L'any 1950 va viatjar a París amb una beca de l'Institut Francès, i allà va conèixer Picasso --a qui va dedicar una de les seves obres públiques més famoses, 'Homenatge a Picasso' (1981), a Barcelona--, i a més va contactar amb les idees revolucionàries d'esquerres i amb la pintura abstracta.
AUTODIDACTE I ZEN
Als 18 anys havia patit una llarga convalescència per tisi durant la qual va començar a dibuixar, i, tot i que en recuperar-se va compaginar la seva nova passió amb els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona, el 1946 va abandonar els estudis i es va dedicar de ple a dibuixar i pintar.
Ha estat artista autodidacte --només va estudiar un temps a l'escola de Nolasc Valls--, i procedia d'una família de tradició editorial, burgesa i catalanista.
El seu pare, Josep Tàpies i Mestres, era advocat, i la seva mare, Maria Puig i Guerra, filla de polítics catalanistes.
En la seva recerca també d'una nova espiritualitat, va descobrir les religions orientals, sobretot el budisme zen.
Moltes de les seves obres, malgrat ser matèriques, cal entendre-les des d'una perspectiva mística, i amb elles intenta transformar l'interior de l'observador.
Influït pel pensament budista, considerava que conèixer més el dolor fa que els seus efectes s'atenuïn i millori la qualitat de vida.
Va abordar una reflexió sobre el dolor en les seves últimes obres, tot i que el pas del temps va estar present en totes les seves etapes.
Les creus i les X són característiques de la seva obra, així com les T majúscules pel seu cognom i el 4, pels quatre elements i punts cardinals.
El cos humà i els objectes quotidians són altres protagonistes: el cos a vegades li va servir per reivindicar el repulsiu, com un anus defecant i una aixella amb pèls reals en 'Matèria en forma d'aixella' (1968); els objectes quotidians, per revaloritzar el material de la realitat més pròxima, com a 'Matèria en forma de barret' (1968) i 'Taula i cadires' (1968).
En els anys 90 va acceptar encàrrecs institucionals: 'Les quatre Cròniques' a la Sala Tarradellas de la Generalitat, la decoració mural dels pavellons de Catalunya i del CIO per a l'Expo de Sevilla, i una capella laica per a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han estat algunes d'aquestes obres.
EL MITJÓ
La que es va quedar en projecte va ser el mitjó de 18 metres que havia projectat per a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac).
L'any 1990 va crear a Barcelona la seva fundació en l'antiga seu de l'Editorial Montaner i Simon, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.
A l'edifici, coronat per l'escultura de Tàpies 'Núvol i cadira' (1990), es mostra no només la seva obra, sinó també d'altres artistes contemporanis, amb exposicions temporals que es van suspendre durant més de dos anys des de l'1 de gener del 2008, quan la fundació va tancar per obres.
El març del 2010 es va reinaugurar, i al pati es va instal·lar una versió del mitjó que havia volgut per al MNAC, però a menor escala; i a l'abril, el Rei va coronar tota la seva obra amb el títol de Marquès.
El setembre de 2011, la seva obra des dels anys 40 fins al final va ser objecte d'una exposició cronològica a la Fundació que es fixava en l'evolució de tècniques i materials utilitzats per l'artista, mentre que el municipi madrileny d'Aranjuez va acollir el mateix setembre una mostra sobre la seva faceta gràfica amb 26 gravats originals.
