Els Joglars compleix 50 anys en escena amb la recuperació de la seva obra 'El Nacional', un muntatge que estarà en cartell de l'1 de setembre al 13 de novembre al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid.
El fundador i director de la companyia, Albert Boadella, ha recuperat per a l'ocasió aquest espectacle que es va estrenar el 1993 i que mostra una mirada sobre el món de l'escena reflectida en un vell teatre d'òpera.
Boadella va qualificar d'"insòlit" el fet que una companyia fixa segueixi en peu després de complir mig segle i ha reconegut també que sempre han tingut "un cantó canalla o venjatiu".
Un dels secrets per seguir vius ha estat, segons la seva opinió, l'habilitat per "barrejar bé el treball d'investigació i la popularitat" així com el fet d'haver gestionat la companyia com si fos "una empresa familiar".
De fet, les subvencions a Els Joglars només suposen un 7% del seu pressupost i arriben per part del Ministeri de Cultura pel concepte de gires.
"Això també ens dóna independència", ha assegurat Boadella recordant que a Catalunya, on des de fa anys no estrenen, no interessen i que la Generalitat els va posar en "situació irreversible" en negar les subvencions a aquelles companyies que no fessin teatre en català.
HUMOR I SÀTIRA
Elegir ara 'El Nacional' per fer aquests 50 anys no ha estat casualitat. Per a Boadella, aquesta obra "sintetitza tots els aspectes artístics i de contingut" de la companyia en els últims 30 anys: "En ella estan el sentit de l'humor per explicar tragèdies, l'aspecte crític i sàtir, l'aspecte poètic, la connexió amb la realitat...".
Alhora, recorda que quan es va fer aquesta obra per primera vegada el 1993 Espanya també patia una crisi important, "tot i que els ciutadans gairebé no la van percebre", pel que creu que 'El Nacional' ha estat gairebé una "premonició".
La funció, a la qual ha afegit molta més música, es mostra crítica contra el "difícil sosteniment dels grans teatres d'òpera en aquests temps" i com "han fet desaparèixer la poètica del teatre, és a dir, amb el mínim fer el màxim", ha indicat Boadella.
A l'espectacle, desesperat per la irreversible decadència, Don José, ancià acomodador del qual ha estat Teatre Nacional d'Òpera, i avui en estat de ruïna a causa de a la gran crisi, assumeix l'àrdua missió de ressuscitar i renovar l'art líric entre les restes del monumental coliseu.
Amb la finalitat d'impulsar aquest nou renaixement, ensinistra un grup d'indigents per representar el Rigoletto, personatge que considera com el símbol de l'art escènic.
Habituals de la companyia com Ramón Fontseré o Jesús Agelet s'uneixen en aquest espectacle a la soprano Begoña Alberdi (que ja va actuar en la primera versió de l'obra i que torna "amb 18 anys més i 70 quilos menys", segons ha confessat) o el baríton Enrique Sánchez, per primera vegada amb Els Joglars.
El cantant ha assenyalat que aquesta experiència ha estat "molt diferent" respecte a altres espectacles "però alhora molt més fàcil".
PÚBLIC MENYS CURIÓS
Per a Boadella, el treball de la companyia en tots aquests anys constitueix "una escola interior i una gran experiència" ja que Els Joglars s'ha introduït "en la realitat social" i ha fet de la "llibertat" la seva senya d'identitat.
"Hem passat per la presó, per atemptats, per judicis de guerra i per exilis", ha recordat. "Tot i això, el més important ha estat que ens hem dedicat sempre amb minuciositat al treball artístic", ha afegit.
Aquesta immersió en la realitat social de cada moment és una de les qüestions que més aplaudeix Ramón Fontseré, veterà de la companyia: "Sempre es cuinen els temes de cada obra amb humor i distanciament, amb una visió crítica i sarcàstica que a mi m'encaixa molt".
"La realitat sempre és molt més imaginativa que el que es pugui fer en els teatres", ha postil·lat Boadella.
Finalment, respecte al públic actual, el director de la companyia ha considerat que avui és "més especialitzat i menys curiós" que fa 30 anys. "A vegades se sent nostàlgia del públic tan feligrès que teníem en els 60", ha admès.
