BARCELONA, 17 jul. (EUROPA PRESS) -
El Macba i el CaixaForum han organitzat la seva primera exposició conjunta, on teixeixen de la mà un relat des de la modernitat, les avantguardes i fins a la postmodernitat centrada a Barcelona com a escenari i objecte d'aquest desenvolupament artístic, segons ha explicat en roda de premsa el director del Macba, Bartomeu Marí.
Amb 400 obres de les 6.000 de la seva col·lecció conjunta, l'exposició, batejada com a 'Art, dos punts', intenta fer "reviure" l'art contemporani, així com construir un discurs innovador sobre la modernitat, l'avantguarda i la postmodernitat, amb obres que no s'han exposat mai, i altres que han estat durant anys en els magatzems.
Tot i això, no es tracta d'una exposició sobre Barcelona, sinó que està dedicada als seus ciutadans, perquè vegin com l'art contemporani internacional ha evolucionat dins d'un discurs mundial, i comprendre les "tensions" entre avantguarda i modernitat, veritables conceptes antagònics, ha apuntat.
L'exposició no segueix un marc cronològic, sinó que s'articula entorn de nuclis temàtics, amb tres plantes al Macba --350 obres-- i un espai al CaixaForum --55 obres--, representant a 125 artistes d'aquesta era, com Ignasi Aballí, Joseph Beuys, John Bock, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Paul Klee, Lucio Fontana i Richard Hamilton, entre d'altres.
Arrenca en l'Exposició Universal de 1888, quan la ciutat adquireix veritable consciència de ser moderna i avança des d'aquí en una nova forma d'art fins a l'Exposició Internacional de 1929, amb la projecció d'edificis monumentals, com el Pavelló Mies van der Rohe, i un revulsiu moviment literari.
En aquest viatge d'accés a les avantguardes, la mostra recorre també l'experimentalitat anterior a la Guerra Civil, i com aquest conflicte és una "ruptura" que desembocarà en la reconstrucció per part de la societat civil amb grups com Dau al Set i l'eclosió del Grup R.
LLENGUATGE COM A ART
La dictadura també deixa la seva empremta en aquest recorregut, que avança cap al descobriment del llenguatge com matèria artística, gràcies a creadors com Joan Brossa, així com l'eclosió de l'escultura en una tornada de l'objecte i el naixement de l'estètica del consum, que també mira cap al cos.
La reflexió sobre la condició de ciutat metropolitana, i la utopia entre la vida col·lectiva i l'especulació immobiliària centren un altre capítol d'aquesta història, que conclou (la part del Macba) a la Barcelona postolímpica, tot això sense ànim d'exhaustivitat, ha explicat.
L'última part, al CaixaForum, va des dels anys 80 fins a la primera dècada d'aquest segle, en una relectura de la renovació urbana i l'accés a l'esfera internacional, en el moment de transició entre la modernitat i la postmodernitat, ha explicat la comissaria Nimfa Bisbe.
Aquest episodi té un relat crític en el sentit de final d'una era, uns valors i uns ideals percebuts pels artistes, en una interpretació del món que es ramifica entre l'existencialisme i el discurs sobre el cos: "És un subjecte que no pot creure en veritats universals, que escolta altres veus, i que se sent fràgil i desencantat".
Aquesta és una "posada de llarg" del conveni signat per la Fundació Macba, el Macba i el CaixaForum fa tres anys, que té la voluntat de promoure l'art contemporani i es reivindica com la col·lecció --conjunta-- més important del sud d'Europa.
