BARCELONA, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i professora Núria Esponellà ha guanyat avui el premi Néstor Luján de novel·la històrica, atorgat per l'editorial Columna i dotat amb 6.000 euros, per 'Rere els murs', ambientada al monestir de Sant Pere de Rodes (Girona), habitat al segle XII per una comunitat de benedictins i en què l'abat Berenguer haurà de defensar les seves propietats davant del comte d'Empúries i el vescomte de Peralada.
En la mateixa comunitat, Blai, un noi orfe, té preocupacions menys pretensioses i més sentimentals que el sever abat, ja que descobreix l'amor i sent la necessitat irrefrenable de ser lliure. Mentrestant, un mestre escultor --el conegut com a Mestre de Cabestany--, culmina una obra colossal que marcarà la història del monestir, els monjos del qual guarden un secret que pot fer perillar l'autoritat de l'Església.
'Rere els murs' es publicarà demà amb una tirada inicial de 6.000 exemplars. Esponellà, que s'estrena amb aquesta novel·la en el gènere històric, també és autora de 'La travessia', novel·la guanyadora del IV Premi Columna i el llibre de narracions 'Petits grans plaers'.
L'any que ve es compliran 15 anys de la mort del mestre de la novel·la històrica, Néstor Luján, el premi del quañ es va fer perquè els autors catalans s'atrevissin amb aquest gènere. Aquest any el jurat, del qual va formar-ne part l'escriptora Maria Carme Roca, ha valorat l'obra guanyadora per ser "completa" i "molt bé" documentada, ha dit avui Roca en roda de premsa.
Ha explicat que se centra en el monestir de Sant Pere de Rodes, que mai havia estat objecte d'estudi --l'únic llibre que ho analitza té data de 2000 i la d'Esponellà és la primera novel·la que s'hi ambienta--, dels més antics d'Europa i amb una acústica excepcional.
L'escriptora va fer una "immersió total" al monestir, ja que s'hi va quedar a dormir, per "captar la densitat tremenda" dels seus murs i fins i tot va cantar en la foscor per veure com rebotava la seva veu, ha explicat. A més, ha ensenyat davant de la premsa els "tapissos" quilomètrics de paper, com els diu un amic seu, que confecciona per esquematitzar les trames i les vides dels personatges. "Ha estat un embaràs a 'full time' de quatre anys", ha dit.
A més, ha considerat que fa una aportació a la història de Sant Pere de Rodes, perquè no dóna una visió simplista, alguna cosa que li ha "costat gaire" aconseguir perquè no és historiadora. Esponellà ha reivindicat el Compostel·là de Catalunya, pel qual s'han fet "tímids intents" de recuperar els camins, ha estimat.
En la novel·la es barregen els personatges ficticis amb els reals, però entre els que hi ha destaca el mestre del marbre, la construcció de la portalada del monestir del qual entre 1160 i 1163, any del jubileu del monestir, centra la trama. Un marbrista actual va ajudar l'autora a entendre com es treballa aquest material, que en el cas del monestir no se sap si es va portar des d'Empúries o es va recuperar d'un antic temple de Venus que hi va haver a la zona.
Sobre la restauració del monestir, Esponellà ha assegurat que no l'"acaba de convèncer", però ha matisat que "potser" era molt difícil perquè estava en ruïna total i els referents eren "molt poc sòlids".
Tot i que és una novel·la coral, el protagonista principal és Blai, orfe i servent del monestir que s'ha d'enfrontar als seus fantasmes del passat per ser lliure: "Tots portem un paquet increïble de fantasmes que hem d'anar alliberant per ser més lliures", ha reblat.
La novel·la intenta donar també una mica de llum a enigmes com saber com va ser la construcció d'un temple de dimensions en una roca dura tan petita, i recrear el paisatge de l'Empordà del segle XII, quan tot eren aiguamolls, hi havia un llac grandiós des de Castelló d'Empúries fins al port de Roses i la Muga era navegable.