MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -
Des del seu primer paper seriós, a 'Rebels' de Coppola, fins a l'últim, a la sèrie 'La Bestia', Patrick Swayze va deixar a la seva esquena gairebé mig centenar de treballs en què va interpretar personatges molt variats. Però tots ells tenien un denominador comú: eren tipus durs.
Swayze va debutar fa ja tres dècades amb un petit paper al telefilm 'La fiebre del patio', una típica comèdia made in USA. Després va coincidir amb el gran Gene Hackman a 'Més enllà del valor', però no va ser fins al 1983 quan de la mà del mateix Francis Ford Coppola li va arribar el seu primer treball seriós. Va ser a 'Rebels', una cinta en què va coincidir amb altres futures estrelles de Hollywood com Matt Dillon, Rob Lowe, Diane Lane, Tom Cruise o Emilio Estevez.
Després va protagonitzar alguns títols discrets com 'Red Dawn' o 'Grandview, USA' fins que a mitjans de la dècada dels vuitanta la petita pantalla va multiplicar la seva popularitat amb 'Norte y Sur'. Una sèrie ambientada a la Guerra de Secessió, que tenia altres cares conegudes com Kirstie Alley o David Carradine.
EL SEU GRAN ÈXIT
Però el verdader èxit li va arribar el 1987 i ho va fer a ritme de musical. 'Dirty Dancing', el drama romàntic que va protagonitzar al costat de Jennifer Grey, el va col·locar a la cima del star system hollywoodià i el va convertir en un habitual de les carpetes de les noies de quinze anys de mig món.
Johnny Castle, l'expert ballarí trencacors de malucs inquiets al qual va encarnar Swayze en aquesta cinta es va convertir en el seu personatge més emblemàtic i 'Time of my life', el tema central de la pel·lícula, la melodia amb la qual sempre se li identificarà.
Títols que van passar sense pena i glòria per la taquilla com 'Amb la seva pròpia llei' o 'De profesión: duro', van preparar el camí per al seu altre gran èxit a la gran pantalla: 'Ghost: més enllà de l'amor' (1990), un altre drama romàntic que va protagonitzar al costat de Demi Moore i en què el seu personatge, tornava del més enllà per cuidar de la seva estimada. Una història que és ja un clàssic del cinema romàntic i que també té una altra cançó emblemàtica, 'Unchained Melody' dels Righteous Brothers.
'Li diuen Bodhi' (1991) amb Keanu Reeves i 'La ciutat de l'alegria' (1992) van començar a marcar el declivi de la seva carrera i la seva pèrdua de tirada en taquilla. Des d'aleshores només va tenir treballs esporàdics en què títols ressenyables, com 'Tres deseos' (1995), 'Donnie Darko' (2001) o '11.14.Destino fatal' (2003), es barregen amb cintes totalment oblidables com 'Black Dog' (1998) o 'Lulú Forever' (2000) amb Melanie Griffith.
EL REFUGI DE LA TV
Després d'intentar reeditar sense sort la formula de 'Dirty Dancing' a 'One Last Dance' (2003) i fer un cameo a la seqüela del seu gran èxit, la televisió, que en el seu moment el va llançar a la fama, es va convertir en el seu refugi amb telefilms, minisèries i aparicions esporàdiques en sèries consagrades.
De fet, el càncer el va sobrevenir quan tornava a assaborir les mels de l'èxit gràcies a la sèrie 'La Bestia', en què Swayze interpreta Charles Barker, un rude policia de Chicago amb mètodes poc tradicionals. Tretze capítols en aquesta sèrie, que començarà a emetre's a Espanya aquesta tardor, són l'últim treball d'aquest tipus dur de Hollywood que es va barallar contra el càncer fins al seu últim alè.
