LOS ANGELES, 27 maig (EUROPA PRESS) -
L'estatunidenca Pink estrena el seu últim videoclip, 'Please don't leave', nou single de 'Funhouse', el seu cinquè àlbum d'estudi. Amb el tema d'una relació amor-odi d'una parella de fons, el nou vídeo de la cantant narra una història plena de cert humor negre i que sembla inspirada en 'Misery' de Stephen King.
Dirigit per Dave Meyers (Jay-Z, Outkast, Britney Spears, Jennifer Lopez, The Offspring, Anastacia, Mick Jagger o Shakira, entre molts altres) i protagonitzat per Pink i per l'actor Eric Lively, al videoclip apareixen influències de Stephen King del thriller, de films d'horror i de comèdia negra.
En 'Please don't leave me', Pink demostra que cal pensar-s'ho dues vegades abans d'abandonar-la. La cantant li fa de tot a Lively, que fins i tot va necessitar un doble per a les escenes d'acció, en un vídeo que no s'ha salvat de certa polèmica als Estats Units i que ha estat censurat per les seves escenes violentes.
'Please don't leave me' és el tercer single de l'àlbum 'Funhouse', després de 'So What' i 'Sober'. Amb 'So What', Pink va guanyar el premi a la Cançó Més Addictiva als MTV Music Awards 2008. Nominada al Grammy 2009 com a Millor Gravació Pop Femenina, 'So What' ha arribat al número u a les llistes de la revista 'Billboard'.
En descàrregues digitals, 'So What' va vendre més d'1,27 milions de singles en només set setmanes. Aquesta cançó, el tema de fons de la qual també és la ruptura d'una relació sentimental, ha estat tres setmanes consecutives al número u de les llistes de singles del Regne Unit, Alemanya, Suïssa i Àustria.
'Funhouse' és el cinquè disc de Pink, guanyadora d'un Grammy el 2003 a la millor gravació rock femenina, i que ha venut de moment més de 3 milions de còpies a tot el món. Des del seu debut fa vuit anys, l'artista nascuda a Pennsilvània ha variat el seu estil des del R&B a un so més pròxim al pop-rock.
El seu primer disc ('Can't take me home') es va publicar al 2000 i va vendre més de quatre milions d'exemplars. Després van arribar els àlbums 'M!ssundaztood' (2001) amb 11 milions de discos venuts, 'Try This' (2003) i 'I'm Not Dead' (2006), que va vendre més de 5 milions d'exemplars.
