La romanesa-alemanya Herta Müller guanya el Premi Nobel de Literatura per "dibuixar els paisatges del desemparament"

   L'escriptora romanesa-alemanya Herta Müller, "qui, amb la concentració de la poesia i l'objectivitat de la prosa, dibuixa els paisatges del desemparament", ha obtingut el Premi Nobel de Literatura 2009, segons ha informat aquest dijous l'Acadèmia Sueca.

   Segons el comunicat de l'acadèmia, Müller va néixer el 17 d'agost de 1953 a la localitat germanoparlant de Nitzkydorf, a Banat, Romania. Els seus pares pertanyien a la minoria germanòfona de Romania i el seu pare va servir durant la Segona Guerra Mundial a les Waffen-SS. "Molts alemanys de Romania van ser deportats a la Unió Soviètica el 1945 i la mare de Herta Müller figura entre aquestes", assenyala el text.

   Va passar cinc anys en un camp de treball a Ucraïna, aleshores pertanyent a la Unió Soviètica. "Aquesta va ser la raó que Herta Müller, molt més tard, descrivís l'exili dels alemanys de Romania a l'URSS en la seva obra 'Atemschaukel' (2009)", continua el comunicat.

   Herta Müller va estudiar literatura alemanya i romanesa entre 1973 i 1976 a la Universitat romanesa de Timisoara. Durant aquest temps va tenir contacte amb Aktionsgruppe Banat, un cercle de joves escriptors de parla alemanya que s'oposava a la dictadura de Nicolae Ceausescu i buscava llibertat d'expressió. Després d'acabar els seus estudis, va treballar com a traductora en una fàbrica de maquinària entre 1977 i 1979. La van acomiadar quan es va negar a cooperar amb la policia secreta i actuar com a informant. Després de l'acomiadament va ser objecte de persecució per part de la Securitate.

   La guardonada, segons l'Acadèmia sueca, va debutar com a escriptora amb la col·lecció de relats 'Niederungen' (1982, traduït en 1990 en castellà com 'En tierras bajas') que va ser censurada a Romania. Dos anys més tard es va publicar una versió no censurada d'aquesta col·lecció de contes a Alemanya i el mateix any va aparèixer 'Drückender Tango' a Romania.

   "En aquestes dues obres, retrata Herta Müller la vida en un petit poble germanoparlant i la corrupció, la intolerància i l'opressió que s'hi troba", afirma l'acadèmia. "A causa d'això va patir la crítica de la premsa nacional al mateix temps que va tenir una acollida molt positiva en els mitjans de comunicació de parla alemanya a l'exterior", prossegueix. A causa de les seves crítiques públiques a la dictadura romanesa "se la va castigar amb la prohibició de publicar al seu país". L'any 1987 va emigrar juntament amb el seu marit, l'escriptor Richard Wagner.

   Les novel·les 'Der Fuchs war damals schon der Jäger' (1992; 'La piel del zorro', 1996), 'Herztier' (1994; 'La bestia del corazón',1997) i 'Heute wär ich mir lieber nicht begegnet' (1997) "proporcionen amb els seus treballats detalls una imatge de la vida quotidiana en una dictadura estancada", afirma el comunicat.

   Herta Müller va exercir el càrrec de docent convidada, entre d'altres, en les universitats de Paderborn, Warwick, Hamburg, Swansea, Gainsville (Florida), Kassel, Göttingen, Tübingen i Zuric. Actualment viu a Berlín. És membre des de 1995 de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung a Darmstadt.

   Les obres de Müller traduïdes al castellà, segons l'Acadèmia Sueca, són  'En tierras bajas' (Siruela, 1990), 'El hombre es un gran faisán en el mundo' (Siruela, 1992), 'La piel del zorro' (Plaza & Janés, 1996) i 'La bestia del corazón' (Mondadori, 1997).