La faceta més negra i callada de l'escriptor Terenci Moix es dóna a conèixer ara amb dues novel·les de joventut, 'Besaré tu cadáver' (1963) i 'Han matado a una rubia' (1964), publicades en el seu moment en edició de quiosc i ara en un únic volum amb l'Editorial Planeta.
En un dinar de premsa, l'editora i germana de l'escriptor, Anna Maria Moix, ha explicat avui que es van publicar sota el pseudònim de Ray Sorel, pel pícar Julien Sorel d''El roig i el negre', de Stendhal, que fascinava al seu germà.
Moltes plomes de la literatura espanyola i amigues de Terenci Moix han assistit avui al dinar, entre elles Ana María Matute, Eduardo Mendoza, Rosa Regàs i Boris Yzaguirre.
Anna Maria Moix ha precisat que a 'Besaré tu cadáver' ja hi ha personatges que apareixeran després en 'Garras de Astrakhan', "fins i tot amb frases" iguals, i un vocabulari molt castís malgrat que passa a Roma.
'Han matado a una rubia' està escrita després del seu primer viatge a París i la protagonitza Charles Durand, pintor que ha de deixar de banda les seves aspiracions bohèmies per convertir-se en un saberut investigador de la mort de la seva cosina.
En aquell temps, l'escriptor encara no es feia dir Terenci, sinó Ramón, el seu nom de pila, i Pedro Víllora encara no el coneixia. Després es va convertir en un dels seus millors amics, i avui ha dit que el va conèixer precisament quan aquestes dues novel·les només es trobaven a llibreries de vell, "ja eren silenciades i Terenci no en volia parlar".
Víllora ha recordat que en una ocasió Moix li va signar un exemplar de 'Besaré tu cadéver' amb un desig: "Sigues bo i calla", de manera que segons la seva opinió la publicació d'aquestes novel·les és com trair-lo. "Però no ens callem perquè Anna Maria ho ha volgut", ha apuntat.
Segons Víllora, el motiu pel qual Terenci Moix les va silenciar és perquè eren novel·les de gènere "negre puríssim", i a ell li agradava més tot allò pop. "Segurament les va escriure per motius econòmics i per a aquell jove va ser una autotraïció escriure com no volia. Després van venir novel·les més lliures, com 'El dia que murió Marylin', més transgressores i de mixtura de gèneres", ha explicat el seu amic.
Després de la transgressió i la modernitat a la literatura, es necessita tornar als "gèneres purs", ha assegurat Víllora, i Terenci Moix, "que era més modern que ningú, si estigués viu avui seguiria la modernitat i escriuria novel·les de gènere negre pur com aquestes".
