FRANKFURT (ALEMANYA), 23 oct. (EUROPA PRESS) -
El Banc Central Europeu (BCE) examinarà a partir del pròxim mes de novembre i fins a l'octubre del 2014 la situació de 128 entitats europees pertanyents a 18 països de la UE, incloses 16 espanyoles, en el marc del seu nou rol com a supervisor bancari dins del mecanisme únic de supervisió, ha informat la institució, que ha fixat per a aquestes proves un llindar de capital mínim del 8%.
Entre les entitats espanyoles que, en principi, serien examinades per l'institut emissor en col·laboració amb les autoritats nacionals competents i la consultora Oliver Wyman es troben BBVA, Santander, Banc Sabadell, Banco Financiero y de Ahorros, Banc Mare Nostrum, Banco Popular Español i Bankinter.
Alhora, també participarien en aquest exercici Ibercaja, La Caixa, Caja España, Cajas Rurales Unidas, Catalunya Banc, Kutxabank, Liberbank, Unicaja, i NCG Banco.
Tot i això, el BCE ha indicat que la llista completa de bancs significatius només estarà preparada el 2014, tot i que la institució ha subratllat que totes les institucions incloses entre aquestes 128 entitats tenen opcions "plausibles" de ser considerades significatives en el moment d'elaborar la llista definitiva.
L'institut emissor ha remarcat que aquest exercici té com a objectius fonamentals la transparència, millorant la informació disponible als mercats, el sanejament, identificant les mesures correctives necessàries, i la generació de confiança.
"Una única i exhaustiva valoració, uniformement aplicada a totes les entitats significatives, representatives al voltant del 85% del sistema bancari de l'eurozona representa un important pas endavant per a Europa i per al futur de l'economia de l'euro", ha indicat el president del BCE, Mario Draghi.
"La transparència serà l'objectiu primari. Esperem que aquesta valoració enfortirà la confiança del sector privat en la solvència dels bancs de l'eurozona i la qualitat dels seus balanços", ha afegit.
En aquest sentit, el BCE ha informat que pretén publicar els resultats d'aquests exercicis desglossats per països i entitats, així com una sèrie de recomanacions, abans d'assumir efectivament el seu rol com supervisor únic el novembre del 2014.
LLINDAR MÍNIM DE CAPITAL DEL 8%
El BCE ha precisat que el llindar mínim de capital que serà utilitzat en les proves ha estat fixat al 8% de 'common equity Tier 1', quantitat que es compon d'una ràtio del 4,5% de capital bàsic, a la qual s'afegirà un 2,5% com a 'matalàs' conservador i un 1% addicional que serà exigit a les entitats significatives, el total de les finalment examinades pel BCE.
D'altra banda, la institució ha informat que la valoració de la qualitat dels actius de la banca de l'eurozona tindrà en compte la situació dels balanços de les entitats a 31 de desembre del 2013 i inclourà tant l'exposició als mercats i al crèdit, així com les posicions fora de balanç.
"Totes les classes d'actius, incloent préstecs en risc de mora, préstecs reestructurats i exposicions sobiranes, seran cobertes", ha indicat la institució, que durà a terme aquesta valoració d'actius referint-se a definicions harmonitzades.
Alhora, de manera complementària a aquesta valoració d'actius, el BCE en col·laboració amb l'Autoritat Bancària Europea (EBA) durà a terme proves d'estrès a les entitats amb la finalitat de proporcionar una estimació de la capacitat dels bancs d'absorbir potencials dificultats. Els detalls d'aquests test d'estrès seran comunicats "quan serà l'hora", ha afegit el BCE.
PODEN CALDRE MÉS AJUDES PÚBLIQUES
Una vegada conclosos els exàmens, el BCE subratlla que, allà on correspongui, hauran d'adoptar-se les mesures correctives necessàries, bé mitjançant la recapitalització de bancs, la suspensió del dividend o desinversions.
En aquest sentit, l'entitat afegeix que els terminis per aplicar les esmentades mesures serà part dels resultats de les proves.
"És essencial garantir que qualsevol banc amb un model de negoci viable, però que requereixi capital addicional per raons prudencials, sigui capaç d'obtenir-lo en un marc temporal apropiat", ha subratllat el BCE.
Així, la institució considera que els dèficit de capital de les entitats viables hauran de ser coberts en primer lloc mitjançant fonts privades, tot i que en el cas que aquestes no fossin suficients o no estiguessin disponibles, "podrien necessitar-se recursos públics".
