El porter del FC Barcelona David Barrufet ha anunciat avui la seva retirada professional del món de l'handbol després de 25 anys al club blaugrana, durant els quals s'ha erigit, per mèrits propis, a l'estendard d'un equip que va meravellar Europa en l'època del 'Dream Team'.
Deixarà les pistes quan compleixi, el juny, 40 anys, havent dedicat més de la meitat de la seva vida a l'handbol, un esport en què va creure des de petit i que, des de la seva porteria, ha contribuït a la seva expansió. Pel seu caràcter, lluitador i infatigable, serà recordat com 'el capità' del millor Barça d'handbol de la història.
Amb ell, se'n va un mite de l'handbol, del FC Barcelona i també de la selecció espanyola, on va actuar en 267 ocasions. Va debutar amb l'elàstica blaugrana, en el primer equip i amb només 17 anys, per mai abandonar-la fins ara, en la seva retirada. 'Barru', tot i això, va tenir més d'una opció de deixar el club de la seva vida al llarg de la seva llarga i fructífera carrera, però el seu amor pel Barça sempre li va fer decidir-se per restar en la Ciutat Comtal.
A més, se'n va sent una figura important dins de l'equip, i és que segueix jugant els partits amb la mateixa il·lusió del primer dia. Barrufet deixa en les vitrines blaugrana 70 títols (11 Lligues, 9 Copes, 6 Copes Asobal, 13 Supercopes d'Espanya, 6 Lligues Catalanes, 10 Lligues dels Pirineus, 7 Copes d'Europa, 2 Recopes, 5 Supercopes d'Europa i 1 EHF) i a les grades del Palau Blaugrana, a més de la seva samarreta retirada, deixa en el sentiment dels aficionats un buit que costarà tornar a omplir.
La seva forma d'anunciar la retirada professional, tot i que no l'esport ja que podria incorporar-se a l''staff' del club blaugrana, diu molt de la seva forma de ser. Barrufet, qui ja tenia presa aquesta decisió fa temps, va fer oficial avui la seva retirada amb prou temps perquè el club li trobi un substitut de garanties, en l'esportiu, ja que a l'entitat també li costarà reemplaçar-lo en l'emotiu a causa dels nombrosos llaços que unien a jugador i entitat.
Barrufet va començar en el club blaugrana als 14 anys, i amb només 17, ja va debutar en el primer equip de la mà de l'actual seleccionador nacional Valero Rivera. Junts van crear i van ser part important en la base del 'dream team' de l'handbol, equip que va enlluernar Europa amb els seus 7 Copes d'Europa -5 d 'elles consecutives entre 1996 i 2000-.
Aquests set títols són només una part de la seva llorejada història. Porter de gran envergadura, ha destacat per la seva habilitat per detenir penes màximes i per la seva acolorida equipació, groc intens, que li ha portat sempre sort. Una bona col·locació a la porteria i una sang freda increïble han estat el seu senyal d'identitat.
Amb ell, se'n va un mite, una part de la història de l'handbol espanyol i de la selecció amb la qual també va participar dels seus brillants èxits, sobretot l'històric títol mundial a Tunísia el 2005. Dos bronzes olímpics, a Sydney 2000 i Pequín 2008, tres plates continentals, en els Europeus d'Espanya (1996), Itàlia (1998) i Suïssa (2006), i un bronze al de Croàcia (2000), adornen un brillant palmarès.
