BUENOS AIRES, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
El Senat argentí ha aprovat, per només sis vots de diferència i després de 14 hores de debat, la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, segons han informat els mitjans de comunicació locals.
La llarguíssima sessió ha estat marcada per les incògnites fins a l'últim moment sobre el resultat final de les votacions, sobretot perquè els senadors han votat en consciència i al marge de cap disciplina de partit. Finalment, segons el diari de buenos aires 'Clarín', el projecte de llei s'ha imposat per 33 vots a favor, 27 en contra i tres abstencions.
L'Argentina es converteix així en el primer país de l'Amèrica Llatina que introdueix en el seu dret civil el matrimoni entre persones del mateix sexe i el desè en el món després de Països Baixos, Bèlgica, Espanya, el Canadà, Sud-àfrica, Noruega, Suècia, Portugal i Islàndia. En el conjunt de l'Amèrica Llatina només es reconeixen les unions civils (que concedeixen drets més o menys amplis) entre persones del mateix sexe a l'Uruguai i Colòmbia. El matrimoni homosexual és legal a Ciutat de Mèxic, però no a la resta del país.
Després de 14 hores de debat, de tres mesos de discussió en comissió i de tres anys de campanya de la comunitat gai i lèsbica, el Senat ha aprovat cap a les quatre de la matinada (nou del matí a Espanya) el projecte de llei que estableix la possibilitat que les parelles del mateix sexe puguin casar-se en igualtat de condicions amb les parelles heterosexuals.
La iniciativa, que comptava amb el suport del Govern peronista de la presidenta Cristina Kirchner, ordena una modificació del Codi Civil perquè se substitueixi la fórmula de "marit i muller" per l'expressió "contraents" i estableix que s'han d'igualar els drets de les parelles homosexuals i les heterosexuals, fins i tot en aspectes com ara l'adopció, l'herència i els beneficis socials.
Segons el diari 'Página 12', durant la sessió, que ha estat "un vaivé permanent", s'han esgrimit bàsicament tres arguments: els que defensaven la igualtat de drets com a aliment de la democràcia, els que rebutjaven obertament l'ampliació del matrimoni civil i els que insistien que plantejar la unió civil en lloc del matrimoni no implica una discriminació.
