Foto: REUTERS
BRUSSEL·LES, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha convocat per a aquest dijous a les 18.00 hores una reunió extraordinària de ministres d'Economia de l'eurozona amb l'objectiu de discutir el segon rescat per a Grècia, que costarà un mínim de 130.000 milions d'euros, segons han anunciat fonts europees.
El primer ministre grec, Lucas Papademos, es va reunir aquesta passada nit de dimecres per intentar tancar aquests ajustos amb els líders dels partits que sostenen el seu Govern de coalició nacional: el socialista George Papandreu, el conservador Antonis Samaras; i el líder de la formació d'extrema dreta Laos, Giorgos Karatzaferi.
En un comunicat, Papademos ha assegurat aquesta matinada de dijous que els líders polítics grecs, després de set hores de reunió, havien arribat a un acord sobre tots els punts del pla d'ajust exigit per la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) a canvi del segon rescat, a excepció d'un --el relatiu a les pensions complementàries--, sobre el qual continuarien les discussions.
Tant la Comissió com el mateix Juncker havien deixat clar que no hi hauria reunió de l'Eurogrup fins que Grècia acceptés les noves retallades.
Després, el Govern grec es va reunir aquesta mateixa matinada amb la troica ----Comissió Europea, Banc Central Europeu (BCE) i FMI--. Al final d'aquesta trobada, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, ha assegurat que el Govern encara no havia arribat a un acord amb la troica sobre el pla d'ajust. Tot i això, Lucas Papademos, confia a arribar a un acord global abans que comenci la reunió de ministres de Finances de l'eurozona.
La troica estava esperant que els líders polítics arribessin a un acord sobre el nou pla d'ajust abans del 15 de febrer, perquè pugui ser aprovat per la UE i l'FMI abans del 20 de març, quan està previst un gran reemborsament del deute públic emès per Grècia.
La troica exigeix a Grècia retallades addicionals per valor de prop de 3.000 milions d'euros, però encara no s'ha arribat a un acord total sobre on es realitzaran els ajustos. Els líders grecs ja han acceptat retallar de seguida 15.000 llocs de treball al sector públic i rebaixar un 20% el salari mínim, i a canvi han aconseguit que la UE i l'FMI permetin que es mantinguin dues pagues extra en el sector privat.
Un dels esculls que ha sorgit a última hora en les negociacions és la sol·licitud dels creditors d'Atenes de rebaixar també les pensions mínimes, segons informa la premsa grega.
La UE ja ha avisat que Grècia està fora de termini per acceptar les noves retallades. L'acord sobre la quitació de deute grec i el segon rescat ha de concloure's a temps perquè Atenes pugui refinançar 14.500 milions d'euros que guanyen el 20 de març.
Perquè es desbloquegi el nou rescat de 130.000 milions d'euros cal al seu torn que Atenes completi les negociacions que manté amb la banca perquè aquesta li condoni 100.000 milions d'euros (el 50% del deute grec en mans privades). Els creditors privats han acceptat que els nous bons que s'oferiran en aquest canvi tinguin un interès al voltant del 3,6%, el que significa que la quitació real se situarà al voltant del 70%.
A més, el Banc Central Europeu (BCE) ha acceptat participar en aquest segon rescat amb els aproximadament 50.000 milions d'euros de bons grecs que té en el seu balanç, segons diverses informacions. A diferència dels creditors privats, el BCE no assumirà pèrdues sinó que canviarà els bons grecs per altres del fons de rescat, renunciant així als potencials beneficis de mantenir-los fins al seu venciment.
Aquesta participació del BCE reduirà el deute grec en altres 11.000 milions d'euros i cobrirà així la bretxa que havien detectat la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) en el segon rescat per l'empitjorament de la situació econòmica. L'objectiu de totes aquestes mesures és reduir el nivell de deute d'Atenes del 160% actual al 120% del PIB el 2020.
