BARCELONA, 1 juny (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha anunciat avui noves mesures de retallada per reduir el dèficit públic, entre les quals destaquen la desaparició de 63 entitats dependents de la Generalitat, el 26% de les 247 actuals, i la postergació d'inversions en obra pública (obra civil i edificació) per 532 milions (400 de Gisa, Ifercat --L9 del metro-- i la constructora d'equipaments de l'Institut Català de Finances (ICF).
Les mesures, que complementen a les aprovades dissabte, es vehiculen en quatre acords de Govern: mesures de personal, drets d'assistència, unes altres despeses d'ens i regularització d'acords vigents, ha explicat Castells. En total, el Govern preveu reduir el dèficit de la Generalitat en 1.670 milions el 2010, fins a deixar-lo en 4.700 milions, el 2,40% del PIB, complint així els objectius d'estabilitat.
De les 63 empreses a reduir --la majoria societats mercantils, consorcis i fundacions--, el 25% s'integraran en altres, el 24% es dissoldran, el 21% es fusionaran, del 19% es desvincularan la Generalitat, el 8% es liquidaran i el 3% seran consorcis que es deixaran sense estructura.
Castells ha argumentat que l'objectiu és "racionalitzar i simplificar el sector públic", però ha matisat que "prescindir del 26% de les entitats no significa que es reduirà el 26% del personal".
Pel que fa a obra pública, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha destacat que "el criteri és no parar cap obra, però sí ralentitzar-les", tant les previstes com algunes ja en marxa. Així, no hi haurà noves licitacions el 2010; allò licitat però no adjudicat s'endarrerirà per començar a executar-ho el gener del 2011, i allò adjudicat no contractat es postergarà fins a octubre com a mínim. A més, es reduirà un 5% el crèdit inicial a les transferències del sector públic al privat destinades a inversions.
Ha afegit que el Govern "és molt conscient que fa falta combinar l'ajust amb no parar la màquina. A la balança, està la voluntat de continuar alimentant la capacitat de les empreses d'obra pública i edificació i restringir la capacitat d'inversió del Govern".
RETARD DE SIS MESOS EN NOUS SERVEIS
Altres mesures de retallada aprovades avui passen pel retard de sis mesos en la posada en marxa de nous serveis i prestacions (a excepció dels que tenen un calendari previst per llei), i mesures derivades dels criteris de retallada aprovats pel govern Espanyol en qüestions com les prestacions vinculades a la llei de dependència o la despesa farmacèutica.
La Generalitat també aplicarà una retenció del 5% a les transferències i subvencions a empreses privades, mantenint les partides per a entitats sense ànim de lucre i famílies.
Alhora, la reducció del dèficit suposarà un estalvi de 90 milions d'euros a conseqüència que caldrà satisfer el pagament de menys interessos, de manera que es reduiran les despeses financeres.
FUTURES RETALLADES DE DESPESA, MANTENINT CONSELLERIES
A més d'aquesta retallada, abans de setembre, les diferents conselleries del Govern hauran de remetre a la Conselleria d'Economia un pla individualitzat d'estalvis addicionals que hauran d'identificar les despeses que generin menys valor públic i siguin menys prioritaris en el context actual.
Preguntat sobre la possibilitat de reduir el nombre de conselleries, Castells ho ha descartat donat el context de final de legislatura: "Si ho féssim ara, seria un brindis al sol de cara a la galeria, perquè el treball intern per reubicar serveis seria més gran que l'estalvi que es podria obtenir; estalviaríem un conseller, però la resta seguiria existint, les tasques d'acoblament de la nova arquitectura en termes econòmics seria més costosa". Nadal ha recordat l'experiència dels últims sis mesos de l'anterior legislatura, quan ERC va sortir del Govern i hi va haver una reorganització.
Nadal ha volgut destacar que el Govern "fa gairebé quatre anys que pren mesures de contenció, austeritat, rebaixa de la despesa pública i limitació de determinats aspectes per intentar anticipar-se als efectes de la crisi, que anava evolucionant". Així, ha defensat que el pla de retallada "no és nou", tot i que sí "més potent" per lluitar contra el dèficit, mantenint l'Estat del Benestar.
