BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha conclòs que la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa les inversions mínimes de l'Estat en infraestructures a Catalunya durant set anys, no té efectes "directament vinculants" per a l'Estat a l'hora de definir la seva política d'inversions, segons consta en la sentència feta pública aquest divendres.
El text afirma que aquesta disposició no significa que l'Estat hagi "necessàriament i en tot cas" de dotar una concreta partida pressupostària si no s'ha arribat a acord en el si de la Comissió Mixta (Estat i Generalitat).
Així és com l'Alt Tribunal dicta que ha d'interpretar-se l'apartat 1 de la disposició addicional tercera, que regula les inversions estatals perquè siguin equivalents al pes de Catalunya al PIB espanyol per a un període de set anys.
El TC dóna la potestat a l'Estat per establir la dotació concreta en aquestes inversions, tot i que recorda que la seva actuació estarà presidida pel principi de lleialtat constitucional que obliga "a extremar el zel per arribar a acords a la Comissió Mixta".
Els magistrats també han destacat que aquest punt de l'Estatut no menyscaba la "plena llibertat" de les Corts Generals per decidir sobre l'existència i quantia de les esmentades inversions, i afegeix que el text no vincula a les Corts a l'exercici de les seves funcions d'examinar, esmenar i aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
Amb aquesta interpretació, l'Alt Tribunal ha blindat la llibertat de decisió de l'Estat en la política inversora i no accepta el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP sobre aquesta disposició al·legant que suposava un "privilegi econòmic" per a Catalunya.
