Afirma que el partit capta votants fàcilment però té problemes per fidelitzar-los
BARCELONA, 25 jul. (EUROPA PRESS) -
Plataforma per Catalunya (PxC) va captar del PSC i de l'abstenció la majoria dels seus votants a les eleccions municipals del 2003 i 2007, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d'Oxford, a què ha pogut accedir Europa Press.
Els autors de l'informe, Sergi Pardos-Prado i Joaquim M. Molins, han conclòs que en el salt de 4 a 17 regidors en els últims comicis locals el partit de Josep Anglada a penes va arrossegar votants de CiU, ERC, ICV i PP, i tampoc joves que s'incorporen al cens electoral.
L'estudi afirma que aquesta conclusió és "coherent" amb les teories acadèmiques realitzades anteriorment sobre el vot radical, que afirmen que "els votants extremistes" acostumen a procedir "dels espais de l'esquerra tradicional o bé amb un alt nivell de desafecció política".
Argumenten que dins l'esquerra tradicional es troba la "classe treballadora particularment amenaçada per la immigració", mentre que altres partits d'esquerra com ICV han mutat el seu discurs cap a posicions ecologistes amb menys incidència en aquesta classe.
Els autors també constaten que no es detecta que PxC aconsegueixi "grans fluixos de votants nacionalistes, ni de la dreta conservadora, ni dels votants joves que s'incorporen al cens electoral".
Alhora, es destaca que la cobertura que fan els mitjans de comunicació de PxC "gairebé no existeix" ni a nivell regional ni a nivell nacional, per la qual cosa la major part de la repercussió mediàtica que té està en els mitjans locals.
Les característiques soci-econòmiques dels nou municipis on el partit va obtenir representació també són significatives, ja que l'estudi remarca que a excepció de Sant Martí de Riucorb, la resta de municipis --Manlleu, Vic, Roda de Ter, Manresa, Cervera, Tàrrega, el Vendrell i Olot-- coincideixen a tenir un sector industrial en recessió en benefici del sector serveis i en especial de la construcció, sector que atreu molts treballadors estrangers.
PROBLEMES PER FIDELITZAR VOTANTS
La principal debilitat que detecten en el partit liderat per Josep Anglada és que a les eleccions aconsegueixen atreure una quantitat significant de votants nous, però en canvi tenen problemes per fidelitzar els electors que en anteriors eleccions ja van votar el partit.
L'estudi conclou que aquesta situació és "típica dels partits joves i nous", i adverteix que si no aconsegueix fidelitzar una mínima base electoral, el fenomen de PxC es convertirà en un "bluf".
Els autors justifiquen l'interès acadèmic de PxC perquè fins a la seva aparició, havien fracassat a Espanya la implantació de partits radicals que basen el seu discurs en la immigració, una implantació que aquests partits sí que havien aconseguit en molts estats d'Europa en els últims 20 anys.
A més de PxC, l'estudi explica que com a mínim quatre partits radicals actualment tenen representació en ajuntaments d'Espanya: Espanya 2000 (Comunitat Valenciana), Democràcia Nacional (Castella i Lleó), Partit d'Acció Demòcrata Espanyola (Madrid i Castella-la Manxa), i Moviment Falangista d'Espanya (Cantàbria).
La singularitat de PxC radica en el fet que és el que ha experimentat un creixement més significatiu entre les municipals del 2003 i 2007, passant de 4 a 17 regidors, i la seva evolució a les eleccions autonòmiques del 2010 i en les municipals del 2011 permetrà determinar si es tracta d'un partit de llarg recorregut.
L'informe es publica a la revista acadèmica 'International Journal of Iberian Studies' amb el títol 'The emergence of right-wing radicalism at the local level in spain: the catalan case'.
