No té consciència de "cap irregularitat" durant el seu mandat com a consellera
BARCELONA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Salut de la Generalitat durant els set anys de Govern tripartit, Marina Geli (PSC), ha fet una crida per "concertar de nou la confiança" en el sistema sanitari català, en una intervenció a la comissió del Parlament que investiga la gestió d'aquest sector durant els últims anys en la qual també ha considerat fals que la despesa en salut a Catalunya sigui massa elevada.
En tot cas, la crisi actual ofereix una "oportunitat per proposar millores" i dissipar les sospites que existeixen sobre actuacions fora de la llei, ha precisat, independentment dels casos que estan i han estat investigats al jutjat --Innova i Sant Pau, entre d'altres--, i que han de seguir el seu curs, i sense posar en qüestió els bons resultats obtinguts durant 30 anys.
Geli ha afirmat també no tenir "cap consciència d'haver amagat, liderat ni haver comès cap irregularitat" durant el seu mandat entre 2003 i 2010, en una compareixença en la qual ha garantit que durant la seva etapa al capdavant del departament la supervisió del sistema ha estat constant.
L'exconsellera ha defensat la idoneïtat d'introduir millores en el sistema per millorar el control entre la diversitat de prestadors de serveis sanitaris, mitjançant una fiscalització de la despesa prèvia, durant i posterior semblant a la del Servei Català de Salut (CatSalut) --l'asseguradora pública que finança a les múltiples entitats--, fet que és "totalment possible".
Geli ha assegurat que això es pot fer ara per la inversió feta durant el seu mandat en sistemes d'informació i en l'aplicació de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) sanitàries, al mateix temps que ha apostat per decidir quins models de governança són millors, en reconèixer que actualment el sistema és "molt complex".
La clarificació legislativa resoldria dubtes, ha indicat, pel que ha animat als diputats a què el sistema sanitari català sigui pioner en la publicació dels seus processos de licitació i resultats, i en l'aplicació de la nova llei de transparència: "La revisió total (del model) és donar ales a qui diu que el sector públic no pot gestionar perquè no és eficient", ha advertit.
DESPESA SANITÀRIA
"La idea que sobrevola de què gastem molt és falsa", ha afegit Geli sobre la seva etapa de consellera, ja que quan va arribar al càrrec en 2003 la despesa sanitària per persona era d'uns 860 euros i el tripartit es va fixar com a objectiu els 1.600 euros --es va quedar en menys de 1.300 el 2010-- per equipar-se a països europeus amb característiques similars.
En canvi, la despesa ha anat baixant des d'aleshores, malgrat mantenir-se bons resultats en salut, i ara és entre un 25% i un 30% inferior a la mitjana d'Europa, ha assenyalat Geli, que ha advertit sobre el risc que se situï per sota del 4,5% del PIB perquè això posarà en risc la igualtat i accessibilitat del sistema.
L'exconsellera ha reivindicat també la "continuïtat institucional" quan va assumir el càrrec, al precisar que no ha criticat el dèficit trobat de 3.000 milions d'euros perquè va entendre que el sistema estava infrafinanciat, tot i que el diputat Albert Batet (CiU) l'ha responsabilitzada d'un endeutament excessiu que obliga a les actuals retallades: "Ha tret la salut dels hospitals i l'ha portat als tribunals", li ha retret, el que també perjudica al procés sobiranista català, ha afegit.
ALTRES COMPAREIXENCES
A la comissió d'aquest dilluns han participat també els dos exdirectors del Servei Català de Salut (CatSalut) nomenats per Geli, Carles Manté --imputat al costat de l'exdirector general del grup d'empreses municipal Innova, Josep Prat, per presumpta malversació de fons-- i Josep Maria Sabaté, que han coincidit amb Geli en la possibilitat d'introduir millores en el sistema.
Sabaté ha apuntat a la millora de la legislació sobre incompatibilitat de càrrecs i normatives més clares, fins i tot amb una intervenció econòmica prèvia "àgil" per controlar millor la utilització dels diners públics, mentre que Manté ha subratllat la possibilitat d'introduir millores per mantenir l'equitat del model.
Aquest dilluns han comparegut també el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, qui ha alertat del "maneig del públic des del privat en benefici del privat" en la sanitat catalana; i el conseller delegat de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AQuAS), Josep Maria Argimon, qui ha reivindicat el paper "pioner" d'aquest organisme per avançar en la transparència i rendició de comptes.
