SERINYÀ (GIRONA), 5 jul. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat de Girona (UDG) han confirmat que el fòssil humà trobat en 1972 a les Coves de Serinyà per part de Josep Corominas constitueixen les restes humanes moderns --'Homo sapiens'-- més antics de Catalunya, amb una antiguitat de 22.330 anys, i entre els tres més antics de la Península Ibèrica --junt amb d'altres trobats a Portugal i València--.
En roda de premsa, l'arqueòleg Joaquim Soler ha explicat que aquesta constatació, que ha estat possible gràcies a la datació per radiocarboni en el laboratori de Gröningen (Holanda), i ha assegurat que la troballa ha animat als investigadors a seguir les seves excavacions a la zona perquè aquesta podria albergar també l'enterrament més antic, a jutjar per altres peces materials trobades a la zona.
UNA DONA DE 40 ANYS
Les restes trobades consisteixen en un crani, sense la part frontal ni la mandíbula, pertanyents a un individu d'edat adulta, d'uns 40 anys, i que amb molta probabilitat va ser una dona.
Segons ha remarcat l'arqueòloga Bibiana Agustí, malgrat una capacitat cranial mitjana --que permetria atribuir la peça a qualsevol dels dos gèneres--, la peça presenta un gruix parietal que "pesa a favor de la feminitat", així com també reforcen aquesta hipòtesi les insercions cranials.
Com a curiositat, aquesta persona no ha presentat cap patologia especial, tot i que va patir una petita contusió al parietal esquerre que no li va causar cap lesió profunda, així com unes petites marques de dents, realitzades per algun carnívor després de la seva mort, ha concretat.
Com equip d'època, aquesta dona va viure al Paleolític superior, una època glacial, molt freda i amb paisatges molt "esteparis" de gramínies amb societats de caçadors-recol·lectors, quan altres humans contemporanis pintaven pingüins en coves de Marsella, ha exemplificat.
Els resultats d'aquesta investigació, a més d'haver-se constatat científicament, acaben de ser publicats en la revista 'Journal of Human Evolution', pel que han entrat a formar part formalment del corpus científic, d'aquí la seva importància, ha subratllat Soler.
Aquest crani ha estat concretament trobat per Corominas en la cova Mollet III --acompanyat d'altres peces-- a qui li va semblar que podia ser un 'Homo sapiens' del Paleolític, però al no trobar indicis de ceràmica ho va anotar i ha prosseguit les seves investigacions.
Després, el fòssil ha acabat conservat en el magatzem del Museu Arqueològic de Banyoles (Pla de l'Estany) fins que, fa 11 anys, investigadors de la UDG van emprendre un projecte de reestudi dels materials d'excavacions antigues, al pensar que era "increïble" que no fos del paleolític superior a jutjar per les eines de les quals anava acompanyat.
Després d'aquest periple, i després de 38 anys als arxius del museu, es "preveu" que aquest fòssil sigui exposat a la sala de paleolític.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha anunciat per a aquest any el manteniment dels pressupostos a l'àmbit de la investigació, i ha concretat que les excavacions arqueològiques compten aquest any amb 3 milions d'euros repartits entre les 49 excavacions preventives i les 16 d'investigació que s'estan desenvolupant a Catalunya.
