La maldat que porta determinades persones a actuar contra unes altres i fer actes violents té una part de malaltia, tot i que no es pot explicar sense tenir en compte altres aspectes, segons ha defensat avui el psicòleg forense i professor de psicopatologia de la Universitat de Barcelona (UB), Adolfo Jarne.
"És un fenomen tan complex que no té una explicació única", ha sostingut, i alhora ha assenyalat que sí que existeix una base patològica. Tot i això, ha assenyalat que hi ha una part "incomprensible" en aquesta maldat que és de difícil explicació.
Jarne ho ha dit durant una reunió amb la premsa amb motiu de la jornada organitzada per la Fundació Vidal i Barraquer 'Maldat, delicte, piscopatologia', que se celebra avui a Barcelona i que tindrà la participació de diversos experts que tractaran sobre aquesta qüestió.
El doctor en Filosofia a la UB i en Teologia a la Universitat Ramon Llull (URL) Francesc Torralba, ha assenyalat que la maldat sempre és reactiva i quan una persona l'ha rebut, la torna. Tot i això, ha assenyalat que existeixen expressions en les quals no s'observa una relació causa-efecte i que es tracta de maldat "gratuïta", situació que no es pot explicar racionalment.
Per la seva banda, el psicòleg clínic de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Badalona (Barcelona) de la Fundació, Marc Dangerfield, ha explicat que hi ha un tipus de persones que saben que estan fent el mal i que senten plaer per aquesta raó, als quals se'ls pot definir com a "perversos".
Aquesta perversió és la forma de vida que han adoptat i l'única manera de relacionar-se amb la resta de la societat, i la "satisfacció" que senten quan actuen els fa continuar endavant. Una de les característiques d'aquest col·lectiu és que intenten presentar el que és dolent com a bo a través d'enganys i són plenament conscients que estan fent mal.
També existeix una altra tipologia que és la d'aquells que actuen amb maldat com a "via de descàrrega". Es tracta de persones molt danyades personalment, que han viscut situacions catastròfiques, que no poden pensar i evacuen el seu malestar a través de la violència, tot i que no són conscients que fan mal. "Es pot entendre l'acte violent com una via de comunicació", ha declarat.
MÉS INTEL·LIGENT, MÉS PERVERS
La intel·ligència i la capacitat cognitiva de cada persona influeix també en el punt de maldat que pot fer una persona. Així, quanta més intel·ligència, es pot actuar de manera més perversa i amb més capacitat per enganyar i amagar el que es fa. "Tenir bones capacitats cognitives és ser un millor pervers", ha etzibat.
Torralba ha afirmat en la mateixa línia que com més llesta és una persona pot actuar d'una manera "més fina" en els seus actes perversos i violents.
Ha puntualitzat que la violència individual també s'explica en ocasions com a conseqüència de les estructures socials, polítiques i econòmiques que l'oprimeixen. "La violència individual és conseqüència indirecta de la violència estructural", ha afirmat, i alhora ha dit que si no existissin les esmentades estructures potser no hagués realitzat l'acte violent.
En aquest sentit, ha defensat que la crisi econòmica pot generar aquestes situacions de "col·lapse" i malestar vital com a conseqüència de la precarietat. També pot explicar la situació d'alguns joves que senten que no tenen expectatives de futur.
PART NECESSÀRIA D'AGRESSIVITAT
Segons Dangerfiel, també existeix una part d'agressivitat necessària en tots els humans per poder defensar-se, "que no vol dir maldat", ha puntualitzat. Aquesta agressivitat no ha de tenir el component destructiu.
En aquest sentit, ha defensat que la bondat extrema "també té una part de trastorn", ja que no és adequat no respondre davant de cap situació i ha afegit que és destructiu no defensar-se davant de res.
