MADRID, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha decidit guardonar amb el Premi Nobel de Física 2011 Saul Perlmutter, d'una banda, i els també estatunidencs, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess, per una altra, "pel descobriment de l'expansió cada vegada més ràpida de l'univers mitjançant l'observació de llunyanes supernoves".
Perlmutter és el director del Projecte de Cosmologia Supernova i professor d'astrofísica del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia, i rebrà la meitat dels 10 milions de corones sueques (1,09 milions d'euros) amb els quals està dotat el guardó.
L'altra meitat recaurà en Schmidt, de nacionalitat estatunidenca i australiana, director de l'Equip d'Investigació High-z Supernova i professor emèrit de la Universitat Nacional Australiana, i en Riess, professor d'astronomia i física a la Universitat Johns Hopkins i a l'Space Telescope Science Institute, de Baltimore, als Estats Units.
Els guardonats, segons ha explicat la Reial Acadèmia Sueca, consideren que l'univers acabarà convertint-se en gel. Tots ells han estudiat diverses desenes d'estrelles en explosió, les supernoves, i han descobert que l'univers s'està expandint de manera cada vegada més accelerada. La seva troballa ha estat una sorpresa, fins i tot per a ells mateixos, segons l'Acadèmia.
El 1998, la cosmologia es va veure sacsejada en els seus fonaments després de presentar les seves troballes dos equips d'investigació. Un d'ells, encapçalat per Saul Perlmutter, havia començat a treballar el 1988, mentre que l'altre, encapçalat per Brian Schmidt i en què Adam Riess va tenir un paper crucial, va començar el seu camí a finals 1994.
Els dos equips van traçar un mapa de l'univers localitzant les supernoves més distants i, gràcies als telescopis més sofisticats a la terra i l'espai i a les computadores més potents i els nous sensors d'imatges digitals (CCD, guardonats amb el Nobel de Física el 2009), en els 90 es va obrir la possibilitat d'afegir més peces al puzle cosmològic.
Els equips, explica l'Acadèmia Sueca, van utilitzar un tipus particular de supernova, l'anomenada 'Ia supernova', que és una explosió d'una antiga estrella compacta que pesa tant com el Sol però és tan petita com la Terra. Una supernova d'aquest tipus pot emetre tanta llum com tota una galàxia.
En total, els dos grups d'investigadors van trobar 50 supernoves distants la llum de les quals era més feble d'allò esperat, el que constituïa un senyal que l'expansió de l'univers s'estava accelerant. El fet que els dos equips arribessin a la mateixa "sorprenent conclusió" va tranquil·litzar tots dos.
Durant gairebé un segle, s'havia arribat a la conclusió que l'Univers s'estava expandint com a conseqüència del Big Bang ocorregut fa uns 14.000 milions d'anys. Tot i això, destaca l'Acadèmia, "el descobriment que aquesta expansió s'està accelerant és increïble" i "si l'expansió segueix accelerant-se l'Univers acabarà convertint-se en gel".
Es creu que l'acceleració s'està produint per energia fosca, "però és un enigma què és aquesta energia fosca, potser el més gran en la física actual", afirma l'Acadèmia de Ciències Sueca.
El que se sap és que l'energia fosca constitueix al voltant de tres quartes parts de l'univers, per la qual cosa "les troballes dels llorejats amb el Nobel de Física 2011 han ajudat a revelar un univers que en gran mesura és desconegut per a la ciència i que tot és possible una vegada més", conclou l'Acadèmia.
