Baixen gairebé un 8% en un curs els crèdits matriculats per la crisi i Bolonya
BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
El rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Anton Planell, que lidera el centre des de principis del 2013, ha explicat que està impulsant un pla de treball per captar finançament privat amb la finalitat de poder ajustar preus per ser més competitius i atreure més estudiants en una proporció que no ha fixat, ja que no vol fer-ho "a qualsevol preu".
En una entrevista d'Europa Press, Planell ha precisat que poder abaixar matricules passa per la inversió externa en àrees que puguin generar recursos per ajudar a altres, com educació a mida per a empreses, i la internacionalització, ja que veu poques opcions que millori el finançament de la Generalitat, que la subvenciona per les seves titulacions en català.
"La UOC és una universitat virtual que pot interaccionar amb tot el sector econòmic i industrial associat a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)", a més que pot oferir formació a mida a empreses i també al sector de les indústries culturals, sense revelar més detalls sobre el seu pla.
Rebaixar preus permetria, segons ha dit, ampliar el nombre d'estudiants, ja que ha patit un "cert descens" per l'efecte de la crisi i per l'adaptació al Pla Bolonya de llicenciatura a grau, que no s'ha notat en el nombre d'alumnes --al voltant de 60.000-- sinó en el volum de crèdits matriculats, que ha passat d'un 1.380.340 el 2013 a 1.270.142 el 2014, gairebé un 8% menys.
El perfil d'estudiant de la UOC és d'entre 30 i 35 anys amb família i hipoteca, per la qual cosa, davant de li crisi, "prioritza l'educació dels fills sobre la seva", de manera que alenteix el ritme dels estudis per fer front a les seves necessitats econòmiques.
El descens de crèdits s'ha notat en el pressupost del centre per al 2014, que és de 80,8 milions d'euros, gairebé quatre milions menys que el 2013, quan va ser de 84 milions, un descens també a causa de la retallada de la subvenció de la Generalitat, que ha passat de 26,8 milions el 2012 a 24,6 el 2013, amb un petit creixement el 2014 a l'arribar als 24,7 milions.
La UOC no té deutes i està "sanejada econòmicament", segons ha apuntat Planell, per la qual cosa aquesta situació no posa en perill al centre si s'apliquen les polítiques d'estalvi com optimitzar en despeses corrents i de lloguer.
Han abandonat dos edificis dedicats a la gestió acadèmica i els treballadors s'han repartit entre l'edifici del 22@ i la seu principal d'avinguda Tibidabo.
TITULACIONS CONJUNTES
Tot i que Planell ha refusat que la UOC sigui la "plataforma virtual del sistema universitari", sí que s'ha mostrat partidari de col·laborar amb altres centres, una política heretada que està potenciant: el centre té una oferta interuniversitària d'una desena de titulacions --graus i màsters-- amb vuit centres públics i privats del sistema.
A més, està en converses amb la Universitat de Lleida (UdL) per oferir un grau a Història, Història de l'Art i Geografia; amb la Universitat de Barcelona hi ha "converses avançades" per oferir alguna titulació conjunta, i també treballa amb la Universitat de Vic (UVic) i la de les Illes Balears.
Al marc de la internacionalització, Planell està impulsant estudis conjunts amb centres estrangers per atreure més estudiants, especialment a Llatinoamèrica --té diversos acords amb universitats de Mèxic i Xile--, i també busca augmentar els alumnes a la resta de l'Estat, competint amb la "qualitat" i no amb el preu, ja que hi ha centres molt subvencionats, ha dit.
