RUBÍ (BARCELONA), 24 set. (EUROPA PRESS) -
Rubí, Terrassa i Sabadell es bolquen aquests dies a recordar les riuades del 25 de setembre del 1962, 50 anys després d'una catàstrofe que va suposar un abans i un després per a aquestes localitats.
La tromba d'aigua que va caure durant poc més de dues hores va arrasar diversos barris sencers, entre els quals hi ha l'Escardívol i La Font de la Via de Rubí, les Arenes i la Rambla de Terrassa, Los Rosales a Sant Quirze i Les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa.
Totes aquestes àrees tenien elements en comú: per elles discorrien cursos d'aigua com la Riera de Les Arenes i la de Rubí, o el Riu Ripoll i que malgrat ser zones inundables, es van edificar habitatges, majoritàriament autoconstruïts per immigrants de la resta d'Espanya que treballaven sobretot en la llavors emergent indústria tèxtil de la comarca.
Va ser la pitjor catàstrofe natural de la història contemporània a la província de Barcelona ja que, per exemple, únicament a Sabadell, van caure en una hora 360 litres per metro quadrat.
Les dades oficials de l'època parlen de 12.000 damnificats, pèrdues milionàries i 617 morts, tot i que les últimes investigacions històriques eleven a mil el nombre de morts.
A Terrassa van morir més de 300 persones, i a Rubí 250 més: en aquesta ciutat l'aigua va fer desaparèixer L'Escardívol, un barri amb 120 habitatges, i els danys van superar els 250 milions de pessetes de l'època.
No hi va haver cap avís meteorològic de les autoritats a la població d'aquests fets, malgrat que en un clima mediterrani, les intenses precipitacions i les tempestes a començament de tardor són un dels seus elements característics.
MONUMENT A SOLER SERRÀ
El mig segle d'aquests fets es recordarà durant aquests dies a moltes d'aquestes localitats del Vallès amb exposicions, llibres, conferències, visites guiades i audiovisuals.
A Terrassa, aquest diumenge es va inaugurar un 'Memorial de la Riuada', que a més de les víctimes, també recorda el periodista Joaquín Soler Serrano, veu que va trencar el monopoli informatiu del règim i va invitar oients de tot Espanya a fer donacions per als damnificats amb un programa especial des de les ones de Ràdio Barcelona.
A Rubí, un grup de periodistes de la població ha elaborat un documental, 'Després de les aigües', i també ha preparat una coreografia especial el seu reconegut 'Esbart Dansaire'.
L'Ajuntament de Rubí ha habilitat una pàgina web i un canal a Twitter per recordar la tragèdia (@rieradarubi) mentre que aquest dimarts, es farà una marxa de torxes per recordar les víctimes i un ple extraordinari.
NEVADES I 'DESARROLLISMO'
Mesos després de les riuades, es va enregistrar a la província de Barcelona un altre fenomen meteorològic que també ha passat a la memòria popular dels catalans: les grans nevades del dia de Nadal del 1962.
Després, ja en ple 'desarrollismo', les localitats afectades van experimentar un gran creixement, en un context d'especulació immobiliària: només en deu anys, Rubí va multiplicar la seva població, de no arribar als 10.000 habitants el 1960 a 44.000 el 1981; i Terrassa va passar de 90.000 a gairebé 140.000 habitants, que vivien en barriades amb carrers sense nom i que es denominaven amb lletres i números.
En qualsevol cas, van continuar les riuades i inundacions els anys posteriors, com les del Baix Llobregat i el Besòs el 1971, i aquest problema va continuar fins a mitjans dels vuitanta, quan per fi es van acabar els treballs de canalització de la gran majoria de rius i rieres.
