Aviso: Esta noticia tiene más de un año. Última actualización: 14/01/2008

Xirinacs va morir de mort natural, segons l'autòpsia

BARCELONA, 14 de gener (EUROPA PRESS)

   L'autòpsia practicada al cos de l'exsenador Lluís Maria Xirinacs ha conclòs que va morir de "mort natural", segons ha informat avui la Fundació Randa Lluís Maria Xirinacs, dipositària de l'herència política de l'activista.

   El cadàver va ser trobat pels Mossos d'Esquadra l'11 d'agost del 2007 al Coll de Tuta, a la serra de Sant Amanç (Girona). La policia catalana va informar en un primer moment que Xirinacs s'hauria suïcidat, i la Fundació Randa va considerar també que l'exsenador s'hauria "deixat morir" per inanició, als 75 anys.

   Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932 i es va ordenar sacerdot als 22 anys. Als 34, va començar la seva trajectòria reivindicativa reclamant l'amnistia amb una llarga vaga de fam que va tenir molt impacte.

   El també escriptor va protagonitzar a la dècada dels 60 cinc vagues de fam, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i va ser empresonat dues vegades pel règim franquista, el 1972 i entre 1974 i 1975.

   A partir de 1977 Xirinacs va ser senador per Barcelona, durant el període de Transició espanyola, i en el seu moment va ser el més votat d'Espanya amb més de mig milió de vots. També va ser candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. Va destacar la seva trajectòria política en defensa de la independència de Catalunya.

   Va tenir molta repercussió quan va estar dret 12 hores al dia davant de la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia dels presos catalans. El 2000 va realitzar una vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans.

   En 1980 va abandonar la política activa i va començar a treballar a les seves tesis polítiques des del Centre d'Estudis Joan Bardina. No va abandonar la lluita, però sí el sacerdoci, l'any 1990.

   L'any 2004 va ser condemnat per l'Audiència Nacional a dos anys de presó per un discurs pronunciat el dia Onze de Setembre de 2002 al Fossar dels Moreres de Barcelona en què es va declarar amic d'ETA i de Batasuna. Al final va ser deixat en llibertat perquè tenia 73 anys i estava delicat de salut.


Turisme Sitges
Amb la col·laboració de
 Generalitat de Catalunya
l'actualitat més visitada a www.europapress.cat

ALTRES TITULARS

www.europapress.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2014 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.