Publicat 31/03/2014 18:02

Els acusats d'assetjar el Parlament es neguen a declarar davant de l'Audiència Nacional

Juicio en la Audiencia contra los acusados del asedio al Parlamento catalán
POOL

MADRID, 31 març (EUROPA PRESS) -

Els 19 acusats d'assetjar el Parlament el 2011 s'han negat a declarar davant del tribunal de l'Audiència Nacional que els jutja per la comissió d'un delicte contra les Institucions de l'Estat.

Tots ells s'han acollit al seu dret a no respondre a les preguntes formulades per la Fiscalia i la resta d'acusacions i tampoc han volgut contestar els seus advocats o els de la resta d'acusats.

El president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, ha donat per finalitzat la sessió del judici per a aquest dilluns, per la qual cosa la vista oral es reprendrà aquest dimarts amb les declaracions dels agents dels Mossos d'Esquadra presents durant el setge.

La Fiscalia demana cinc anys i mig de presó per a cadascun d'ells i reclama que se'ls imposi, a més, una multa de 7.500 euros. Per part seva, l'acusació popular reclama 9 anys de presó ja que imputa als manifestants, a més, un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un altre d'associació il·lícita.

Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals consideren que els manifestants van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar a la Cambra catalana.

En les seves conclusions preliminars destaquen que els diputats --inclòs el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte amb el "mètode absolutament inhabitual" de l'helicòpter-- van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés, amb empentes, cops, llançament d'objectes i insults.

Després d'assenyalar que els acusats van tenir una activa intervenció en aquests fets, els fiscals apunten que tots ells van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries" per impedir l'assistència dels diputats al ple, que va començar amb un retard d'11 minuts i amb la presència únicament de 70 dels 135 diputats.

VIDEOCONFERÈNCIA DES DEL DESPATX DE MAS

Està previst que Mas declari el dijous 3 d'abril per videoconferència des del seu despatx al Parlament, i entre els fets que descriu la Fiscalia en el seu escrit d'acusació hi ha la persecució al qual va ser sotmès quan el seu vehicle va ser interceptat a unes vies del tramvia.

Un dels acusats va interceptar el cotxe oficial col·locant les seves mans a sobre del capó, on va pujar i va començar a colpejar; uns metres més endavant, el cotxe va ser novament colpejat i un dels manifestants va intentar obrir la porta, el que "no van poder aconseguir per tenir connectat el tancament centralitzat".

Al no aconseguir-ho, van llançar un con de plàstic contra un dels altres cotxes de la comitiva, els integrants dels quals es van veure obligats a buscar un lloc segur per després traslladar el president en helicòpter, mètode que també va utilitzar la presidenta de la Cambra, Núria de Gispert, que declararà dimecres també per videoconferència.

Els manifestants també "van increpar i van acorralar mitjançant amenaces i insults" el diputat invident de CiU Josep Maria Llop, i van colpejar "nombroses vegades amb els braços en alça" Alfons López Tena (SI), i també van patir persecució els diputats Joan Boada, Gerard Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.

MANIFESTACIÓ CONTRA RETALLADES

Els incidents es van produir en el context d'una manifestació convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades' i després que durant la nit desconeguts posessin materials d'obra --com tanques, formigó, cordes i fustes-- a les portes d'accés al recinte parlamentari per evitar l'accés dels diputats.

Davant de la "concentració massiva" de persones i el "bloqueig" dels accés al parc de la Ciutadella, els diputats van accedir pel carrer Pujades, on es van concentrar 600 persones que "van llançar objectes contundents contra els parlamentaris i agents policials que els protegien".

ELS ACUSATS

L'acusació es va formular en un començament contra 20 persones, però un d'ells, Cristóbal Nicolás Araya Bruna, està fugit.

La resta són Javier Tadeo Orellana de Villalonga, Daniele Vinci, Rubén Molina Marín, Marta Pi Morera, Alejandra Calderón Becerra, Francisco José Cobos García, Alessia Borge, Antoni Dolz García, Jordi Raymond Parra, Javier Villanueva Mena, María Durán Gurnsey, Ignacio Antolino Ibáñez, Joan Peiró Tura, Ángela Bergillos Alguacil, Ciro Morales Rodríguez, Álvaro Cano Santana, Olga Álvarez Juan, Carlos Munter Domec i José María Vázquez Moreno.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés