Un comerciant de Vilanova i la Geltrú, Manuel Nevot, portarà demà per primera vegada a judici una multa de 400 euros que li va imposar el 2008 l'Agència Catalana de Consum, organisme dependent de la Generalitat, per no retolar el seu establiment en català.
Nevot sol·licita que se li anul·lin dues sancions -- de 400 euros per no retolar en català i de 400 euros més per no disposar dels fulls de reclamació--, i a més demana al jutge que plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat d'alguns preceptes tant de la Llei de Política Lingüística com de la Llei de l'Estatut del Consumidor.
A l'escrit de demanda, Nevot --assessorat per Convivència Cívica Catalana (CCC)-- es qüestiona si una llei, ja sigui estatal o autonòmica, pot limitar les llibertats i privar les persones d'elegir la llengua que han d'utilitzar per relacionar-se entre ells. Considera que imposar "coactivament" l'ús d'una llengua "és un atropellament a la llibertat d'expressió".
L'escrit de demanda es basa doncs en una suposada vulneració de la Constitució, en concret del dret fonamental de la llibertat d'expressió. Nevot assegura que la Constitució "no habilita" els poders públics per imposar l'ús d'una llengua en les relacions privades.
En declaracions a Europa Press, Francisco Caja, president de CCC, ha explicat que és la primera vegada que es porta a judici una multa d'aquest tipus, després de rebutjar-se tots els recursos de la via administrativa. També ha destacat que té constància que tres comerciants més han recorregut contra la multa per la via administrativa però que "és un procés molt lent".
El judici es farà demà al jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona.
EL CAS DEL QUEBEC
L'escrit de demanda es basa també en un cas del Quebec de 1989 en què tres comerciants van recórrer-hi al Comitè de drets humans de l'ONU, després que el govern del Canadà i del Quebec els prohibís utilitzar l'anglès en la retolació dels seus establiments i els obligués a retolar en francès.
El Comitè va considerar que s'havia vulnerat la llibertat d'expressió i va declarar que "qualsevol Estat pot optar per tenir un o més idiomes oficials, però, fora de l'àmbit públic, no pot negar a ningú el dret a expressar-se en un determinat idioma".
