El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 24 anys de presó per als dos assassins de la psicòloga barcelonina Anna Permayer, que un jurat popular va declarar el març del 2008 culpables per unanimitat d'extorsionar-la i assassinar-la per quedar-se amb un pis de l'avinguda Diagonal de Barcelona.
En la seva sentència del 25 de gener, l'Alt tribunal va desestimar el recurs de cassació per infracció de llei i trencament de manera interposat per l'advocada de María Carmen B.L. contra la sentència del TSJC, que confirmava la dictada el març del 2008 per l'Audiència de Barcelona.
El Suprem considera que les proves en les quals es basa la sentència "gaudeixen d'un indubtable valor informatiu", es basen en "una patent pluralitat de fonts" i "convergeixen sense el menor forçament per donar plausibilitat a la tesi de la sentència d'instància".
Així, creu que "la conclusió que s'expressa en la sentència és la racionalment plausible, d'acord amb aquest florit conjunt d'elements de judici, que, s'insisteix, tenen en Carmen B.L. l'únic referent possible".
Tampoc accepta, tal com afirma el recurs, que no hi va existir acarnissament, ja que tot i que algunes lesions fossin per obtenir el pis, "de seguida van desbordar amb comoditat aquest llindar, per inscriure's al cruel designi d'acabar amb la seva vida".
L'Audiència va condemnar Carmen B.L. i Joan S.B. a 22 anys de presó per assassinat amb acarnissament i traïdoria, i a dos anys més de presó pel delicte d'extorsió. També havien d'indemnitzar amb 960.000 euros el marit, els quatre fills i la germana de la morta, als quals, durant deu anys, no podran acostar-se a menys d'un quilòmetre ni comunicar-s'hi. La tercera imputada va ser absolta a falta de proves
El jurat popular ha considerat provat que, el 27 de setembre del 2004, els dos condemnats van obligar, "amb violència o intimidació", Permanyer a signar un contracte d'arres per la venda del pis, el garatge i el traster que aquesta tenia a l'edifici Talaya de l'avinguda Diagonal de Barcelona, i que estaven valorats en 600.000 euros, segons el document.
En el contracte, datat el 10 de setembre, s'assegurava que l'acusada va lliurar en metàl·lic a la morta 420.000 euros, però els investigadors no van trobar cap rastre de la transacció. De fet, van assegurar que Carmen B.L. no tenia líquid suficient per efectuar el pagament i aquesta acusada tampoc va poder presentar testimonis que corroboressin el lliurament dels diners.
El jurat ha considerat provat el delicte d'extorsió basant-se en les proves cal·ligràfiques --ja que, si bé la víctima va signar el contracte, la rúbrica mostra "alteracions emocionals"-- i en la important quantitat que Carmen B.L. ha dit lliurar a Permanyer, una arres "extremadament elevades" que per llei podia reclamar després de la desaparició o mort de la víctima.
Carmen B.L. va copejar repetidament amb un objecte contundent la psicòloga, que no va poder defensar-se per la seva minusvalidesa --li faltaven la mà i l'avantbraç esquerres--, per estar en condicions d'inferioritat i per quedar inconscient o en coma a causa dels cops.
Una vegada inconscient, li van col·locar tres bosses de plàstic al cap, fet que li va provocar la mort per asfíxia, augmentant així "de manera cruel i innecessària" el seu patiment, i van abandonar el cadàver en una zona boscosa pròxima a Sitges (Barcelona), on va ser trobat el 7 d'octubre següent.
La participació de Joan S.B. en l'extorsió i l'assassinat està provada pel cabell la policia científica va trobar al cos de la víctima, que va aparèixer embolicat en un llençol que coincideix amb un joc de roba de llit de la ja condemnada.
