Foto: EUROPAPRESS
PALMA DE MALLORCA, 11 Feb. (EUROPA PRESS)
L'exsoci del Duc de Palma Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha arribat als jutjats enmig d'una gran expectació per declarar sobre el presumpte desviament de fons públics i privats obtingut per l'Institut Nóos.
El jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, iniciarà aquest dissabte la ronda d'interrogatoris previstos, compareixences que arrencaran amb la declaració de Torres, de la seva dona Ana María Tejeiro, els també imputats Marco Antonio i Miguel Tejeiro i l'assessor jurídic Salvador Trinxet, que presumptament va ajudar a ordir una xarxa d'evasió fiscal internacional dels ingressos obtinguts per Nóos.
Després de més de dos anys d'investigacions, obertes arran de la suposada defraudació de part dels 2,3 milions que el Govern balear va abonar a l'entitat per a la celebració de dos fòrums sobre turisme i esport, de la qual va aflorar un rosari de suposades irregularitats en la gestió de l'Institut i que va culminar amb la imputació d'Urdangarin, la instrucció de la causa s'intensificarà des d'aquest dissabte amb les nombroses declaracions fixades al llarg dels pròxims mesos, que tindrà com a plat fort la deposició del Duc de Palma el pròxim 25 de febrer.
Falsedat documental, prevaricació, frau a l'administració i malversació de cabals públics són els delictes dels quals podrien ser constitutius els fets investigats i en què se centraran els interrogatoris.
Emmarcats en la peça separada número 25 del cas Palma Arena, aquests han despertat gran expectació mediàtica ja que fins a un total de 60 mitjans de comunicació nacionals i internacionals s'han acreditat per poder donar cobertura a les esperades declaracions.
El primer a ser interpel·lat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma serà Torres, citat a partir de les 9.30 hores.
La Fiscalia Anticorrupció el considera, juntament amb el marit de la Infanta Cristina, responsable d'ordir un entramat societari quan tots dos estaven al capdavant de Nóos per tal d'apoderar-se dels fons públics i privats que rebia l'entitat, per a la qual cosa fixaven preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i simulaven a més tasques fictícies.
Segons els investigadors, l'única finalitat perseguida per Urdangarin i Torres amb la presa del control de Nóos era poder tenir la cobertura formal d'una associació sense ànim de lucre, tot i dedicar-se en realitat a prestar serveis per a l'Administració d'acord amb elevats preus per a, després de rebre els fons públics, simular-se la contractació de serveis ficticis a mercantils de l'entramat societari de Nóos.
